Diari d'una mestra de suport en formació

Aquest és un tema que, sincerament, no m'havia plantejat mai i segurament molts altres mestres tampoc. Actualment, estic de pràctiques a un centre on, en moltes ocasions, he sentit comentaris sobre el futur d'alguns alumnes: "Aquesta acabarà sent mare adolescent", "Aquest segurament acabarà en presó", "Aquest agredirà a algú", entre molts altres. Com a mestre m'entristeix molt escoltar aquesta mena de comentaris sobre alumnes que no tenen més de dotze anys o que acaben de començar primària i ja estem dictant una sentència de vida. Considero que és fonamental com a professional no generar judicis dels nostres alumnes, ja que encara que moltes vegades no els diguem en veu alta, els tenim allí i, d'alguna forma o altra, acabem transmetent aquesta energia o percepcions als infants.  Tot i que molt del nostre alumnat provingui de contextos socioeconòmics baixos o, inclús en situació de risc, és fonamental que tinguem unes expectatives d'èxit...

La codocència compartida és segons Oller et al., (2018) citat per Castillo i Ortí (2021): "Una estratègia d'ensenyament capaç d'aportar grans beneficis al procés d'ensenyament-aprenentatge tant per a l'alumnat com per al professorat. A més, la docència compartida posa en marxa pràctiques educatives centrades en l'alumnat i en la construcció global del seu aprenentatge. Els mestres també es beneficien, ja que s'enriqueixen de prendre decisions alhora en la planificació, seguiment, execució i avaluació". Segons aquests mateixos autors, aquest sistema de treball on hi ha dos mestres a una mateixa aula promou l'atenció a la diversitat i ajuda a impulsar un aprenentatge integral.  Tot i això, per portar-ho a terme és necessari tenir una organització de centre efectiva. És a dir, aquesta ha d'afavorir la coordinació entre esmentats docents, proporcionant un espai (temps) per poder planificar i avaluar de manera conjunta. Si no és així, resulta realme...

El DUA és un terme que sorgeix als anys 70 al món de l'arquitectura. Ron Mace va ser el primer a plantejar la qüestió de com crear entorns que poguessin ser emprats per qualsevol persona, però dissenyant-los des d'un principi sense que fos necessari fer una modificació posterior perquè fos  accessible.  Des de l'àmbit de l'educació s'ha adoptat aquest concepte per dissenyar entorns d'aprenentatge accessibles per a tothom, sense haver de modificar les activitats proposades. Pot semblar difícil de fer, però amb voluntat i un treball en xarxa és possible. Els docents hem d'entendre que no es tracta de programar de manera diferent per a l'alumne que té NESE o NEE o fer-li un material específic perquè pugui accedir a les activitats. El nostre focus ha d'estar en el context i els materials. Si s' eliminen les barreres que genera el context i els materials la dificultat i/o discapacitat desapareix.  Per tant, és l'entorn el que imposa les barrere...

Avui m'agradaria que reflexionéssim sobre una sèrie d'imatges que donen molt en què pensar. A continuació, podem veure tres persones mirant un partit de beisbol. Hi ha una que ha agafat una capsa per poder veure-hi millor, hi ha una altra que té nombroses capses, fins i tot li sobren. En canvi, hi ha una tercera persona amb una capsa que no li dona per veure què està succeint, ja que és més baixa.  Malauradament, aquesta és la realitat dins moltes aules. Quan apliquem diferents recursos com a mesura de suport sense tenir en compte les necessitats individuals de cada un dels nostres estudiants, tal vegada estem potenciant a un alumne més del que necessita, mentre que a un altre no li donem el que necessita. Per consegüent, hauríem de plantejar-nos: És realment una repartició igualitària? No ho crec. En aquesta imatge podem apreciar una distribució igualitària entre aquests tres personatges. Cada un d'ells rep la mateixa quantitat de recursos. En anteriors entrades havíem par...

Aquesta setmana a l'assignatura de suport hem tingut el plaer de conèixer la història de vida de na Patrícia. Ella és una mare de dos infants, dels quals el petit testà diagnosticat amb autisme (TEA, Trastorn de l'Espectre Autista). El seu testimoni ha estat molt revelador per a nosaltres, ja que és la primera vegada que comptem amb la presència d'una família al llarg de la carrera. Això ens ha permès veure des de l'altra cara de la moneda la relació escola-família-comunitat.  Malauradament, en aquest cas l'experiència no va ser positiva. Quan el fill petit de na Patrícia havia d'entrar a l'escola del seu poble, la família va decidir informar-se abans per saber si aquesta estava preparada per atendre les necessitats d'aprenentatge del seu infant. El centre en tot moment va argumentar que sí. Tot i això, quan el petit va començar l'educació infantil, la realitat no va ser així. L'infant havia de fer front a una sèrie de reptes personals per tal de...

Ahir vàrem assistir a la primera sessió de la menció de suport d'aquest any i, com és sovint en aquesta assignatura, solem començar amb una reflexió sobre què és la inclusió per a nosaltres, els futurs mestres que la promourem a l'aula. Tot i això, aquesta vegada ho férem de manera diferent. En lloc de preguntar-nos què és la inclusió, ens preguntàrem si el títol de la matèria que cursem representa realment els valors que volem transmetre. Aquest plantejament ens va deixar un poc aclaparats, ja que mai ho havíem qüestionat.  A continuació analitzàrem el títol tots junts: Intervenció Educativa des del Context Familiar i Social de la Persona amb Discapacitat . No podria ser més llarg ni poc encertat, com solen acostumar a ser la majoria dels noms de les matèries de la universitat. Però, com anàvem dient, després de xerrar en grup gros, ens adonàrem que no representava la nostra tasca com a mestres de suport. Per què no? Idò, per començar, la paraula " intervenció " limi...