Centres d'educació especial? La història de vida de na Cristina i una petita cloenda.

La meva tia Cristina és campiona d'Espanya de karate i té una discapacitat intel·lectual. Encara que té deu anys més que jo, sempre m'he sentit molt propera a ella. Hem crescut juntes i avui en dia encara ho fem. Fa tres anys vaig tenir l'oportunitat de fer-li una entrevista sobre la seva percepció sobre l'educació que havia rebut per a l'assignatura d'Educació Inclusiva. 

Na Cris, la qual m'ha donat permís per pujar el vídeo, ha tingut una experiència positiva i negativa, en segons quins aspectes, a l'institut. La seva educació sempre es va desenvolupar dins de l'aula amb el suport d'una PT. Na Cris defineix la seva experiència com: "L'escola no es va adaptar a jo". Encara que va tenir el suport de molts bons professors, va haver-hi circumstàncies en les quals va veure que les seves necessitats suposaven "un impediment" per al desenvolupament de les classes. Per altra banda, en l'àmbit social estava integrada i va formar un bon grup d'amics amb els quals encara manté relació, però va haver d'aguantar comentaris o mirades qüestionant el seu èxit acadèmic, ja que els resultava incomprensible que una persona amb discapacitat pogués treure bones notes.  "Però clar, com ella tenia adaptacions era normal que tragués bones notes...". Us podria continuar contant la seva història de vida,  però millor que us ho conti ella: https://youtu.be/et94ra_ufS8

La visita d'en Mateu, director del centre d'educació especial Mater de Solera a Mallorca, em va fer conscient de la sort que havia tingut na Cris. Ja no sort, sinó l'esforç que havien fet molts de professionals amb els recursos i la formació amb la qual comptaven en aquell moment per canviar el context i que ella pogués estar a l'aula amb la resta de companys/es. Els centre d'educació especial no haurien d'existir, com admet en propi Mateu, per aquesta raó, estan passant per un procés de transformació per intentar apropar els serveis d'aquests centres a les escoles ordinàries. 

Tots els infants, siguin quines siguin les seves característiques, ha de tenir i té un lloc dins l'aula amb els seus iguals. Tot i això, el sistema ordinari està molt estructurat i és molt rígid, obligant a les famílies dels infants "que no encaixen" en el motlle a partir. Com la realitat no hauria de ser així, en Mateu i l'equip de Mater varen formar-se per canviar el paradigma de l'educació especial. El seu lloc era a les aules ordinàries i si elles no venien, ells anirien a ells. Varen canviar per complet l'organització del centre, passaren de treballar per departaments a fer-ne per nivells segons l'edat. És a dir, ja no separaven segons les característiques de l'alumne, sinó per edat. Això va espantar els mestres perquè era un canvi radical i tot un repte, però buscaren referents i suport i fins avui dia ho estan fent molt bé. Fins i tot, estan assentant les bases perquè altres centres s'inicien en aquest mateix procés de transformació. 

El seu principal objectiu, a part dels funcionals de cada alumne, és donar el seu suport als centres ordinaris. No volen ser el suport, sinó agents de canvi. No es tracta de crear una aula UECCO dins les escoles ordinàries, ja que això seria segregació, sinó que els mestres, famílies i alumnes s'incorporin a l'aula i col·laborin per crear experiències vivencials i significatives per a tot l'alumnat.

Estic contenta que la meva tia Cris pogués estar amb els seus iguals, gràcies a l'esforç dels seus mestres i la meva família perquè això fos possible. I no tan sols això, sinó que na pròpia Cris, com es veu en el vídeo, és una persona molt forta i amb molta passió per allò que fa. Considero que és un referent per a moltes persones perquè, tot i que s'ha trobat amb situacions injustes per la seva discapacitat, tant en l'àmbit escolar, com en el món del deport, mai ha deixat que això la limiti o la defineixi. Vull que els meus alumnes puguin tenir aquesta oportunitat, per tant, arran del DUA, el treball en xarxa, la docència  compartida i una actitud inclusiva, temes que hem anat tractant al llarg d'aquest portafoli, espero que els mestres d'avui en dia puguem canviar els paradigmes de l'educació cap a una més inclusiva que valori i abraci la diversitat.

*Si no es pot llegir correctament podeu consultar el següent enllaç: https://docs.google.com/document/d/1alKz0y9KMEMHt9Q69mc2D0bVh9RPmqem7IVpRGmHaws/edit?usp=sharing