Docència compartida. Què és? Com la podem portar a terme? Quins tipus hi ha?
La codocència compartida és segons Oller et al., (2018) citat per Castillo i Ortí (2021): "Una estratègia d'ensenyament capaç d'aportar grans beneficis al procés d'ensenyament-aprenentatge tant per a l'alumnat com per al professorat. A més, la docència compartida posa en marxa pràctiques educatives centrades en l'alumnat i en la construcció global del seu aprenentatge. Els mestres també es beneficien, ja que s'enriqueixen de prendre decisions alhora en la planificació, seguiment, execució i avaluació". Segons aquests mateixos autors, aquest sistema de treball on hi ha dos mestres a una mateixa aula promou l'atenció a la diversitat i ajuda a impulsar un aprenentatge integral.
Tot i això, per portar-ho a terme és necessari tenir una organització de centre efectiva. És a dir, aquesta ha d'afavorir la coordinació entre esmentats docents, proporcionant un espai (temps) per poder planificar i avaluar de manera conjunta. Si no és així, resulta realment complicat implementar aquesta metodologia.
Per altra banda, existeixen diverses modalitats de docència compartida que donen resposta a les diferents necessitats de l'activitat proposada. Personalment, jo no faria sempre la mateixa dinàmica. Cal recordar que la docència compartida es complementa amb les propostes DUA, les quals intenten garantir un gran ventall d'experiències i dinàmiques. Per aquesta raó, considero més interessant anar provant diferents models de codocència a l'aula.
Docència compartida en equip.
Organització en la qual els dos docents tenen un paper actiu dins l’aula. És a dir, pensen la planificació de la tasca de manera conjunta, aportant idees de suport per l’alumnat o sobre l’organització, que tal vegada l’altre no hauria arribat a pensar. Per altra banda, a l’hora de fer la classe tots dos es complementen, aportant informació rellevant o punts de vista diferents sobre el tema tractat. Per últim, també és important l’avaluació final de la sessió per saber en quin punt estem i possibles millores de cara a la següent sessió. A més, els docents han pogut observar pràctiques educatives diferents de les seves, el qual moltes vegades ens ajuda a sortir de la nostra zona de confort i a pensar en noves pràctiques docents.
Un docent fa la classe i l’altre dona suport.
És la més comuna a la majoria dels centres escolars. Els dos docents poden portar a terme conjuntament les fases del disseny curricular i l'avaluació. Tot i això, un d'ells/es no participa de forma activa en l'execució de la proposta, sinó que se centra en donar suport.
El principal aspecte negatiu que veig en aquesta dinàmica és que el suport pot arribar a centrar-se tan sols en els alumnes NESE/NEE. Per tant, estem privant a la resta del grup d'un suport beneficiós per a tots i, al seu torn, estem etiquetant a aquests alumnes. Per consegüent, no estem seguint les premisses del DUA. A més, en molts centres aquesta modalitat no es porta a terme com s'hauria i, els mestres de suport, acaben no formant part del procés de disseny curricular i avaluació.
En definitiva, no crec que la problemàtica resideixi en la modalitat en si mateixa, sinó en com l'apliquen les escoles. Tal vegada, sigui necessària una formació més específica al respecte.
Docència compartida en paral·lel.
Aquesta organització consisteix a fer la mateixa tasca de manera paral·lela. A nivell personal, considero que aporta diferents beneficis: primer, que els alumnes no s’acostumen a l’estil d’un mateix docent, els mestres poden atendre millor els alumnes i aquests tenen l’oportunitat de treballar en una ràtio reduïda on, tal vegada, poden expressar millor les seves preocupacions o dubtes.
Tot i això, no crec que hagi de ser una organització permanent, ja que lleva l’oportunitat als infants d’interactuar entre ells i treballar amb companys/es amb altres ritmes d’aprenentatge. Per aquesta raó, estic d’acord amb el fet que es realitzi de manera puntual.
Docència compartida en ensenyament alternatiu.
Aquest tipus d’organització permet als infants identificar les seves pròpies necessitats segons cada tasca. Tenen l’opció d’anar o no amb el grup específic, per tant, no és una imposició. Tot i això, des del meu punt de vista, el fet que el suport es realitzi a una taula a part, encara que sigui dins la mateixa aula, ja està anant en contra d’una de les premisses de la inclusió: la presència (Muntaner, 2014).
Una possible variant podria ser que els recursos que ha preparat el mestre del suport es podrien proporcionar a tots els grups de taules. Tot i que aquests recursos treballin el mateix contingut estarien elaborats per a diferents nivells d'aprenentatge. D’aquesta manera tot l’alumnat vaper un mateix punt a la situació d'aprenentatge, però al seu propi ritme. A més a més, els estudiants tindrien l'opció d'escollir a quina taula anar a fer feina, així els grups siran de lliure elecció.
Tot i això, l'inconvenient que veig a la proposta feta és que es pot produir una separació "natural" segons el ritme d'aprenentatge. Per tant, la solució real seria valorar les necessitats del nostre grup i escollir la modalitat que més s'ajusti a ell, implementat el DUA.
Docència compartida per estacions o grups rotatius.
Fa uns mesos em semblava que aquesta modalitat era molt complicada però, durant les meves pràctiques vaig identificar una barrera per aconseguir ser una escola inclusiva que era els desdoblaments homogenis fora de l'aula. Per aquesta raó, em vaig plantejar com podia fer per treballar la lectoescriptura tots junts a l'aula i tenint en compte aquelles àrees que s'havien de reforçar. Per això, vaig decidir provar les estacions d'aprenentatge, cosa que mai havia fet anteriorment. Tot i això, els resultats varen ser molt positius.
Vaig crear dues estacions per treballar la lectoescriptura i, a la vegada, la situació d'aprenentatge del grup sobre la família. Concretament, els alumnes s'iniciaven en l'aprenentatge de les professions. Per aquesta raó, vaig buscar materials amb els quals poguéssim treballar la lectura, l'escriptura, les professions, els llocs de treball i les eines per a treballar. I tot això de forma manipulativa. Hi havia un docent per a cada estació. He de confessar que em vaig sorprendre a jo mateixa amb els productes finals:
.png)
 |
| Endevinalles professions cercles interactius |
 |
| Bingo professions |
Un docent fa classe i l’altre observa.
No trobo que sigui realment un suport. És a dir, una vegada feta l’observació és possible introduir millores en les nostres pràctiques docents, però aquella hora de suport s’ha "malgastat". Tal vegada, podria venir un tercer mestre quan es vulgui fer l’observació. D’aquesta manera, els alumnes poden aprofitar aquella hora per avançar en el seu aprenentatge comptant amb el suport de dos mestres i, mentrestant, els tutors/es tindrien l’oportunitat de millorar en el seu estil i estratègies d’ensenyament.
En definitiva, no existeix una modalitat de docència compartida bona i una altra dolenta. Simplement, s'ha de triar aquella/es que se cenyeixin a les necessitats i objectius d'aprenentatge dels nostres alumnes. A més, és fonamental una coordinació i comunicació constant i assertiva entre els mestres. Sense oblidar que s'ha de tenir presents en tot moment els principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada