DUA, Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Feina en xarxa.

El DUA és un terme que sorgeix als anys 70 al món de l'arquitectura. Ron Mace va ser el primer a plantejar la qüestió de com crear entorns que poguessin ser emprats per qualsevol persona, però dissenyant-los des d'un principi sense que fos necessari fer una modificació posterior perquè fos  accessible. 

Des de l'àmbit de l'educació s'ha adoptat aquest concepte per dissenyar entorns d'aprenentatge accessibles per a tothom, sense haver de modificar les activitats proposades. Pot semblar difícil de fer, però amb voluntat i un treball en xarxa és possible. Els docents hem d'entendre que no es tracta de programar de manera diferent per a l'alumne que té NESE o NEE o fer-li un material específic perquè pugui accedir a les activitats. El nostre focus ha d'estar en el context i els materials. Si s'eliminen les barreres que genera el context i els materials la dificultat i/o discapacitat desapareix. 

Per tant, és l'entorn el que imposa les barreres. Però, com eliminar-les? Primerament, ens hem de plantejar quin tipus de barreres són les que trobem en el nostre context. Això ho podem fer a través de diferents models d'anàlisi. El més recomanat és el proposat per l'Index for Inclusion (Booth i Ainscow, 2015). Aquesta guia o marc teòric estableix tres dimensions per determinar si l'educació que impartim a la nostra escola és inclusiva o no: la cultura de centre, la política i la pràctica. Algunes de les preguntes que ens podem plantejar, a part dels ítems proposats per la guia, són: quines barreres hi ha al nostre context que impedeixen que tots els alumnes puguin aprendre? Quina opinió tenen els mestres del centre davant la diversitat? Tenim expectatives realistes, però sempre d'èxit segons els objectius específics de cada alumne?, entre altres. 

Ara que ja sabem com detectar barreres és important entendre ben bé quins són els fonaments del Disseny Universal per a l'Aprenentatge. En primer lloc, posa tot el seu focus plenament en el currículum escolar. Per tant, són una sèrie d'orientacions per redissenyar el currículum i les pràctiques docents. Per altra banda, el DUA entén que els currículums estan fets per a la majoria d'estudiants, però no per a tots. Aquest últim grup d'estudiants sempre es queda fora. Per tant, és el propi currículum el qual impedeix que els infants tinguin accés a l'aprenentatge. 

Hi ha una frase molt adient del mestre José Blas García (2020) que diu: "Hem de donar una volta al concepte de discapacitat dins l'educació amb relació al currículum. La discapacitat depèn del context, és a dir, el currículum. Encara que aquest està dissenyat específicament perquè tots els infants aprenguin, no aconsegueix assolir aquest objectiu. Per tant, es tracta d'un currículum discapacitat i també discapacitant". Per consegüent, si parlem de discapacitat en relació amb els objectius d'aprenentatge, hem de tenir present, com hem comentat anteriorment, que aquests sempre han de ser amb pronòstic d'èxit, però sempre ajustant-se a les necessitats dels infants. 

En poques paraules, el DUA no és més que aprendre a valorar la diversitat i abraçar-la. Tot aportem un poc de nosaltres i tots aprenem els uns dels altres (Llabrés et al., 2022). Però, per fer-ho és necessari oferir diverses opcions a l'hora d'accedir i representar la informació, a més de motivar a l'alumnat amb la tasca proposada. 

Actualment, estic fent les pràctiques de menció i m'he topat amb una situació que representa això de què estem parlant. Estic com a PT a un mestre de suport a un centre que està en procés de transformació i que, encara els resulta difícil aplicar la mirada inclusiva. Quan vaig entrar a l'aula per primera vegada la meva reacció va ser de sorpresa. Hi havia una sèrie d'alumnes amb els braços plegats damunt la taula de la frustració i impotència que tenien de no poder fer la tasca. Quan em vaig atracar a veure quina era la tasca que estava provocant aquesta situació es va tractar d'una comprensió lectora. Òbviament, els alumnes han de fer aquesta classe d'activitats, ja que són beneficioses per al seu desenvolupament, però es podria haver plantejat la tasca d'una altra manera. Per exemple, es podria haver reduït el text, les preguntes haurien pogut ser de pensar, es podria haver posat un àudio a la pissarra sobre la lectura per acompanyar-la, es podrien haver posat dibuixets... Es podrien haver fet moltes coses diferents. Tot i això, és cert mai hi ha una única manera correcta.

A vegades es té la concepció de què els mestres de suport tenim la resposta a tot o hauríem de saber que fer en moltes circumstàncies a l'hora de tractar la diversitat. No obstant això, nosaltres no tenim la resposta a tot, anem provant i si va bé perfecte i si no, a la pròxima provarem una altra intervenció. Els PTs ens hem format en com portar la mirada inclusiva a les escoles i a les aules a través de diferents estratègies, intervencions i amb la codocència. Per tant, tornant amb la situació esmentada anteriorment, vaig portar a terme algunes de les mesures proposades per a veure com anava. Concretament, en la següent comprensió lectora que es va fer, vaig aprofitar per introduir els grups de treball cooperatius. En lloc de canviar el text, ja que es tractava d'una poesia, vaig pensar la següent dinàmica: primer vaig llegir en veu alta el text i vàrem comentar sobre què anava. A continuació, a cada grup els vaig repartir una estrofa del poema amb les paraules clau subratllades. Seguidament, llegiren de manera conjunta per així ajudar-se entre ells. Després hagueren de comentar què havien entès de forma més específica. Finalment, varen respondre quatre preguntes que es feien a nivell de grup, les dues primeres es responien amb la informació subratllada i les altres dues eren de reflexionar: Què creus que passaria si...? Què faries si...? Per consegüent, l'aprenentatge que podem treure d'aquí és que si l'alumne veu que té possibilitat de fer la tasca, si donem facilitadors, aquest s'engrescarà. 

Soc conscient que cada activitat es pot plantejar de mil formes diferents tenint com a referència el DUA. El més important, com hem dit, tenir en compte la diversitat de l'alumnat i deixar llibertat perquè ho puguin fer com els vagi millor, sempre a partir d'uns criteris. Aquesta proposta es podria haver fet diferent i, possiblement tingui aspectes a millorar, però tenint en compte el context i les barreres actitudinals del centre, considero que ha complit els objectius proposats: tots els infants varen participar de manera activa i, espero, que aprenguessin alguna cosa. 

També he fet altres propostes que han assolit aquests objectius proposats i, a poc a poc, s'han anat produint canvis en el centre com ara passar de tres desdoblaments homogenis fora de l'aula a tan sols un, s'està començant a fer feina amb els grups cooperatius, establiment d'estacions d'aprenentatge de lectoescriptura, etc. 

Per últim, cal esmentar la importància del suport de les tecnologies en tot aquest procés d'implementació del DUA (Blas, 2020). En aquestes situacions, tan sols les he emprades per crear el material, però el més ideal seria integrar-les a les propostes, com ara fer àudios, suport visual, etc. Però, una vegada més, cada centre és un món i treballem amb els recursos que tenim, per tant, és fonamental explotar-los eficientment.

Aquesta és una petita pinzellada de com entenen els experts el DUA i algunes de les propostes que he estat portant a terme durant les meves pràctiques. Espero que us hagi servit d'ajuda!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Blas, J. [Innovaedum Murcia]. (2020). Diseño Universal para el Aprendizaje [Vídeo de YouTube]. https://www.youtube.com/watch?v=f17eAyfI7rw

Booth, T., & Ainscow, M. (2015). Guía para la educación inclusiva : desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros escolares. MINISTERIO DE EDUCACIÓN. https://downgalicia.org/wp-content/uploads/2018/01/Guia-para-la-Educacion-Inclusiva.pdf

Llabrés, J. et al. (2022). L'escola, el centre més especial: La història de vida de na Maria (1). Nova Editorial Moll.