Encetant l'assignatura: Acompanyament i construcció de contextos inclusius amb la comunitat

Ahir vàrem assistir a la primera sessió de la menció de suport d'aquest any i, com és sovint en aquesta assignatura, solem començar amb una reflexió sobre què és la inclusió per a nosaltres, els futurs mestres que la promourem a l'aula. Tot i això, aquesta vegada ho férem de manera diferent. En lloc de preguntar-nos què és la inclusió, ens preguntàrem si el títol de la matèria que cursem representa realment els valors que volem transmetre. Aquest plantejament ens va deixar un poc aclaparats, ja que mai ho havíem qüestionat. 

A continuació analitzàrem el títol tots junts: Intervenció Educativa des del Context Familiar i Social de la Persona amb Discapacitat. No podria ser més llarg ni poc encertat, com solen acostumar a ser la majoria dels noms de les matèries de la universitat. Però, com anàvem dient, després de xerrar en grup gros, ens adonàrem que no representava la nostra tasca com a mestres de suport. Per què no? Idò, per començar, la paraula "intervenció" limita la nostra funció a una ocasió concreta quan, en realitat, els mestres de suport ho som en tot moment. 

És a dir, la figura del PT aglutina i personifica els valors inclusius, com ara l'empatia, el respecte, la solidaritat, la cooperació, entre molts altres. Són precisament aquests aspectes els que hem de treballar des de l'escola, la qual és un espai on no tan sols ens desenvolupem a nivell de coneixements i capacitats, sinó també en l'àmbit personal. A més, cal tenir present una coneguda dita popular:

"L'aprenentatge no es limita a quatre parets"

Per tant, la nostra tasca va més enllà de l'aula. Els mestres som models de conducta i, per consegüent, un exemple per als infants. Si tenim en consideració els valors inclusius, i els posem en pràctica al nostre dia a dia, estem fomentant el desenvolupament d'uns petits ciutadans empàtics que valoren la diversitat pel que ens aporta com a persones. 

Per altra banda, una altra part que no ens va agradar del títol original va ser "persona amb discapacitat". El terme és correcte, de fet, és el que s'ha d'emprar i no altres com a persona disminuïda o minusvàlida, ja que lleven valor a la persona pel simple fet de ser diferent. On vérem nosaltres el problema és que la feina del mestre de suport no es dirigeix tan sols als alumnes amb discapacitat o necessitats d'aprenentatge, sinó a tots els estudiants. 

Actualment, els docents seguim un model de suport inclusiu, a diferència del model terapèutic posat en pràctica temps enrere, dels quals xerrarem amb més profunditat en una pròxima entrada. Però, quin és el marc teòric del model de suport inclusiu? Aquest, entre altres trets, es centra en canviar el context de l'infant i no a la persona. Per fer-ho es recolza en la figura del mestre de suport per tal de portar a terme diferents mesures que arribin a aconseguir dit model. Per tant, nosaltres com a PTs hem de tenir clar i defendre tres principis fonamentals:  

    "Tot infant té dret a anar a una escola ordinària i a rebre una educació de qualitat"

    "Els mestres de suport som un membre més del claustre"

    "La nostra mirada s'ha de centrar en les capacitats de l'infant"

Tenint clar això, cal afegir que en el model de suport inclusiu s'accepta, es respecta i s'entén la diversitat com un valor afegit a la persona o al grup. Per consegüent, quan un alumne requereix de suports addicionals no el traiem de classe, sinó que donem aquests suports a tot el grup, ja que tots se'n poden beneficiar. D'aquesta forma, les pràctiques docents dels mestres de suport no es centren tan sols en l'alumnat amb necessitats, sinó en tots els alumnes, ja que tots tenim diferents necessitats d'aprenentatge, estiguin diagnosticades o no.

Hem xerrat de molts de conceptes importants i de diferents raons per les quals considerem que aquest títol no és adequat per a la menció de suport. Quina alternativa proposem? Doncs; Acompanyament i construcció de contextos inclusius amb la comunitat. Cal dir que aquesta part va ser més ràpida que la reflexió anterior, ja que tots teníem clar la direcció cap a la qual volíem anar. Per què "acompanyament"? Perquè l'educació és això, no consisteix en exposar una sèrie de coneixements i que els alumnes els memoritzin, sinó que els hi hem de proporcionar les eines necessàries per tal que ells mateixos adquireixin i desenvolupin tot un seguit de capacitats i sabers. Per altra banda, escollírem "construcció de contextos inclusius", ja que, com hem comentat anteriorment, el model de suport inclusiu es centra en canviar el context i no a l'infant. Tot seguit, "amb la comunitat" aglutina tot el col·lectiu de persones que formen part de la vida de l'alumne i que afavoreixen el desenvolupament personal d'aquest.

En poques paraules, el nostre títol representa la tasca del mestre de suport que és acompanyar a l'infant al llarg de l'aprenentatge, canviar els contextos educatius actuals per intentar fer-los més inclusius i treballar braç amb braç amb la comunitat, formant així una xarxa de suport.