Diari d'una mestra de suport en formació

La meva tia Cristina és campiona d'Espanya de karate i té una discapacitat intel·lectual. Encara que té deu anys més que jo, sempre m'he sentit molt propera a ella. Hem crescut juntes i avui en dia encara ho fem. Fa tres anys vaig tenir l'oportunitat de fer-li una entrevista sobre la seva percepció sobre l'educació que havia rebut per a l'assignatura d'Educació Inclusiva.  Na Cris, la qual m'ha donat permís per pujar el vídeo, ha tingut una experiència positiva i negativa, en segons quins aspectes, a l'institut. La seva educació sempre es va desenvolupar dins de l'aula amb el suport d'una PT. Na Cris defineix la seva experiència com: "L'escola no es va adaptar a jo". Encara que va tenir el suport de molts bons professors, va haver-hi circumstàncies en les quals va veure que les seves necessitats suposaven "un impediment" per al desenvolupament de les classes. Per altra banda, en l'àmbit social estava integrada i va for...

Aquest és un tema que, sincerament, no m'havia plantejat mai i segurament molts altres mestres tampoc. Actualment, estic de pràctiques a un centre on, en moltes ocasions, he sentit comentaris sobre el futur d'alguns alumnes: "Aquesta acabarà sent mare adolescent", "Aquest segurament acabarà en presó", "Aquest agredirà a algú", entre molts altres. Com a mestre m'entristeix molt escoltar aquesta mena de comentaris sobre alumnes que no tenen més de dotze anys o que acaben de començar primària i ja estem dictant una sentència de vida. Considero que és fonamental com a professional no generar judicis dels nostres alumnes, ja que encara que moltes vegades no els diguem en veu alta, els tenim allí i, d'alguna forma o altra, acabem transmetent aquesta energia o percepcions als infants.  Tot i que molt del nostre alumnat provingui de contextos socioeconòmics baixos o, inclús en situació de risc, és fonamental que tinguem unes expectatives d'èxit...

La codocència compartida és segons Oller et al., (2018) citat per Castillo i Ortí (2021): "Una estratègia d'ensenyament capaç d'aportar grans beneficis al procés d'ensenyament-aprenentatge tant per a l'alumnat com per al professorat. A més, la docència compartida posa en marxa pràctiques educatives centrades en l'alumnat i en la construcció global del seu aprenentatge. Els mestres també es beneficien, ja que s'enriqueixen de prendre decisions alhora en la planificació, seguiment, execució i avaluació". Segons aquests mateixos autors, aquest sistema de treball on hi ha dos mestres a una mateixa aula promou l'atenció a la diversitat i ajuda a impulsar un aprenentatge integral.  Tot i això, per portar-ho a terme és necessari tenir una organització de centre efectiva. És a dir, aquesta ha d'afavorir la coordinació entre esmentats docents, proporcionant un espai (temps) per poder planificar i avaluar de manera conjunta. Si no és així, resulta realme...